Tenir diferents punt
s de vista sobre com entendre una situació concreta i com actuar-hi. Molestar-se per alguna cosa que ha fet la parella o per contra, molestar-se per alguna cosa que NO ha fet. Tenir unes expectatives que finalment no s’han complert. Els exemples podrien ser eterns i no acabaríem mai…
Estem descrivint motius pels quals una parella pot iniciar una discussió si un dels dos s’ho proposa. Tot i que allò que diuen “Dos no es barallen si un no vol” pot ser cert, encara que no es barallin, el que ha decidit no donar rienda suelta al seu instint de contratacar, queda amb mal regust de boca, ferit i trist.
Quan una parella discuteix, els desencadenants poden ser molts i l’anàlisi generalment es redueix a: A li diu a B que X, B li contesta a A que Y, i així fins a que un dels dos se’n va enfadat o dolgut i s’estableix un malestar que pot durar en el millor dels casos unes hores.
Les persones solem expressar el nostre descontentament en forma de crítica. Això vol dir que, a més de dir el que no ens ha agradat o ens ha disgustat, tenim la tendència a assenyalar alguna característica referent a l’altre, desvaloritzant i generalment en to despectiu, per exemple:
“Ostres, per un dia que podem aprofitar de fer alguna cosa junts sense els nens, se te’n va la olla i li dius al teu germà que vingui a veure el partit, ja et val! Ets un egoista! Que ja no vols passar temps amb mi o què?”.
”Apa, altra vegada em toca baixar a mi les escombraries, ets un jeta! Sempre te’n lliures!”
Queixa i crítica. A algunes persones els semblarà que són sinònims, la mateixa cosa gairebé, però en realitat són dos conceptes diferents. Veure’n la diferència ens permetrà ser més constructius en la nostra relació en comptes de posar-hi pals a les rodes.
Una queixa deixa veure el malestar d’una persona en relació a una cosa que ha fet (o no) l’altre, i és que des del moment que som éssers socials, estem exposats a que les nostres accions desagradin i viceversa. Quan ens queixem expressem un descontentament, i deixem veure clarament quina és la necessitat o el desig que s’hi amaga al darrera.
Ens els dos exemples anteriors, transformaríem:
“Amb el que ens costa últimament tenir una estona per als dos… tenia moltes ganes de fer alguna cosa amb tu. Llàstima que no hem parlat abans del què-com-quan. Creus que li pots comentar que en acabar el partit marxi i fem alguna cosa després?”
“M’agradaria que ens repartíssim una mica més les tasques domèstiques, així no se’ns faria tan pesat a cap dels dos. Com et sembla que ens podem organitzar?”
Molta diferència respecte els primers comentaris oi? En els primers estem fent una crítica perquè a més d’expressar el nostre desacord, desvaloritzem i inclús tractem a l’altre amb menyspreu. El nostre enuig i frustració han guanyat i busquem fer-ne sentir a l’altre culpable.
En canvi en els segons, expressem el nostre desacord i també la nostra frustració al no poder satisfer el que desitjàvem, però ho fem de manera constructiva. El nostre missatge permet una nova realitat més positiva per als dos. En expressar realment quina és la nostra necessitat, provoquem en l’altre la intencionalitat de satisfer-la donat que sap el què ens fa feliços, contribuint a una relació de parella molt més saludable i harmoniosa.
Us animo a practicar la diferència entre crítica i queixa en el vostre dia a dia: busqueu quin és el desig que s’amaga en la crítica de l’altre i tingueu-ho també present en el moment de tractar temes a parlar amb les vostres parelles. Veureu com aquest canvi en la comunicació us pot aportar molts beneficis i estalviar-vos discussions i disgustos.