Treballem des d’un model integrador, el que vol dir que utilitzem tècniques terapèutiques eficaces de diverses corrents de la psicologia, amb la finalitat d’adequar-nos a la persona que tenim al davant, i millorar el seu estat emocional i psíquic amb el menor nombre de sessions possibles. Partim de la premissa que la persona que acud a consulta, té les habilitats i recursos, l’experiència i el coneixement de si mateix necessaris per sortir-se’n. El psicoterapeuta acompanya el canvi al ritme de cada persona i en funció del seu estil.
Els models amb els quals treballem son la Teràpia sistèmica breu (TSB) i la Teràpia cognitiva-conductual (TCC). Tant una com l’altra provoquen el canvi de la visió de la persona i resolen el problema focalitzant-se en el moment actual. Tot i que els dos processos són diferents, poden ser complementaris en una teràpia.
De la Teràpia Sistèmica Breu
La TSB és un model d’intervenció terapèutic constructivista que se centra en el context interpersonal dels problemes i les seves solucions. Integra els procediments d’intervenció de la Teràpia Centrada en les Solucions desenvolupada per Steve de Shazia i el seu equip a Milwaukee amb els que procedeixen de la Teràpia Estratègica Centrada en els Problemes creada a MRI de Palo Alto per terapeutes com John Weakland i Dick Fisch.
Tot i que la TSB reconeix el problema actual i les causes que el van generar en el passat, la teràpia explora els recursos actuals de la persona i el seu futur desitjat. No busca el per què del problema perquè no podem intervenir en el passat, i conèixer la causa no vol dir necessàriament trobar o saber aplicar la solució. De manera que, per a nosaltres el passat serà útil per una banda a conèixer el que la persona ha fet per intentar solucionar el seu problema i no ha funcionat i per l’altre per conèixer aquelles situacions que són l’excepció, on el problema no està present o no amb tanta intensitat.
L’objectiu de la TSB és trencar el cercle viciós que s’estableix entre els intents de solucionar el problema i la seva persistència, per mitjà d’accions i experiències concretes que modificaran la seva vivència i la manera de percebre la realitat. És a dir, persegueix experimentar per canviar, que realment és la forma més natural d’aprendre.
Durant el temps que dura la intervenció, suggerim una sèrie de tasques que evocaran noves experiències emocionals que acabaran per corregir la situació problemàtica i oferiran noves perspectives a la persona.
El model preveu que la intervenció és breu, entenent que en la major part dels casos, els canvis en la persona arriben amb poques sessions. Cal tenir en compte, que cada cas és individual i peculiar, i en alguns casos es poden emprar tècniques d’altres corrents psicològics que poden dilatar una mica més el temps d’intervenció.
De la Teràpia cognitiva-conductual
La TCC incideix en l’esfera cognitiva i la conductual: els pensaments, els sentiments, les sensacions físiques i el comportament. Estudiem si aquestos son realistes o perjudicials, com s’afecten entre sí i com afecten a la persona. Atenem a les formes disfuncionals de pensar i a les emocions derivades d’aquestes, els factors desencadenants, els esquemes cognitius subjacents i patrons de conducta desadaptatius, per a poder determinar com canviar-los.
L’ansietat, la por, la tristesa, l’enuig, etc., són emocions que tenen la seva raó de ser i és sa sentir-les sempre i quan no es converteixin en un obstacle per poder portar una vida de la qual sentir-se satisfet. Aquestes emocions desagradables, han d’estar limitades tant en la seva intensitat com durada, a aquells moments en què resulti raonable i comprensible experimentar-les.
Algunes maneres de pensar són les culpables de que experimentem emocions amargues, degut a certs processos i continguts mentals disfuncionals. Entendre-ho ens permet emprendre les accions correctives oportunes per restablir-ne una interpretació més saludable i proporcionada.
La premissa de la TCC és que, tant els nostres pensaments com els nostres comportaments tenen un efecte sobre nosaltres mateixos i també sobre els altres. Provar noves formes de pensar pot mostrar formes més útils i productives de veure les coses. Portar els pensaments a la pràctica és el que acaba fent arribar el veritable canvi de conducta.