En més o menys mesura, tots hem deixat de parlar-nos amb algú proper. Feu memòria. Us ha funcionat el silenci per 
millorar la situació?
En moltes ocasions el silenci pot ser la resposta a conflictes de parella o de relació amb els altres. Deixar de parlar a algú és una estratègia que alguns utilitzen per expressar el seu enuig, la seva disconformitat o les seves queixes. Es tracta d’una conducta paradoxal que sense dir res, ho expressa tot. És un tipus de xantatge emocional amb rerefons manipulador que les persones utilitzen per castigar a l’altre. És una conducta infantil que el que es busca que l’altre es doblegui.
Parlar dels propis sentiments no sol ser agradable per a moltes persones, i menys quan s’està en un context de disputa, de desacord o d’enuig. Però callar i imposar el silenci desprès d’una discussió provoca molta tensió emocional, que en realitat acaba portant més malestar i rancor en comptes de millorar la situació.
La persona que deixa de parlar, creu totalment just el que està fent, entén que després del que ha passat, la ofensa que ha pogut sentir, justifica al 100% que no vulgui parlar, ni tan sols mirar-lo als ulls, i fer com si no existís. El que no veu és que amb aquesta actitud passivo-agressiva, lluny de solucionar el problema, el que està fent és posar més distància i generar un sentiment de despreci, de culpa i d’incertesa en l’altre que no afavoreix en res. Els nivells de malestar no desapareixen, s’incrementen. També incrementa la vulnerabilitat de patir més desajustaments emocionals donada una altra situació conflictiva, per petita que sigui.
El silenci és només una bona opció (si és temporal) quan la ira ens sobrepassa i només sabem actuar atacant, criticant i ferint l’altre. Aquest break ens permet disminuir els nivells d’activació, relaxar-nos i prendre distància del que ha passat per a poder analitzar-ho amb una altra mirada. Avisar a la parella de que es necessita un temps per calmar-nos i emprendre la conversa de nou quan s’estigui més tranquils, funciona. Fins i tot, si el membre de la parella que emprèn l’escalada d’enuig no és capaç de demanar aquest temps perquè el mateix estat nerviós no li permet, pot ser l’altre membre el qui ho demani.
Com apropar posicions per a solventar el problema?
Tot i que com ja hem dit al principi parlar és difícil, sobretot quan estem dolguts o empipats, és la millor opció possible. Per a poder apropar posicions hem de tenir present que:
Una mateixa situació mai serà interpretada/percebuda/entesa de la mateixa manera per les dues persones implicades. Cadascú té la seva manera de interpretar la realitat segons els seus valors, creences i experiències prèvies.
Hem de tenir la intenció de comprendre i no de jutjar. Comprendre o jutjar, són dues actituds intel·lectuals oposades: comprendre fa difícil el judici, i jutjar, la comprensió. Mentre que la comprensió afavoreix l’esperança per sortir d’un conflicte, buscar culpables condueix a crear barreres que destrueixen la creativitat necessària per a aconseguir solucions.
Hem de tenir la intenció d’arribar a un acord i no de guanyar o tenir la raó. Amb aquest acord es persegueix la combinació de guanya-guanya (les dues persones guanyen amb la resolució del conflicte) enfront de les combinacions guanya-perd o perd-guanya (on només un dels dos obté un benefici amb la resolució del conflicte). D’aquesta manera hi haurà una percepció per les dues bandes de que s’ha resolt satisfactòriament el conflicte, on segurament les dues parts hauran hagut de cedir o fer petits canvis per al benefici mutu.
Resumint: Davant d’un conflicte, no ens privem de la paraula. Tinguem una posició empàtica per intentar comprendre el punt de vista de l’altre sense jutjar-lo, apropant posicions per buscar una solució on els dos en tinguem un benefici.